Em diu boig la meva bogeria, només sóc un foll de la poesia, que m’atrau amb la seva follia. I em perdo en el garbuix de les línees versades que volen ser poema, quan cada paraula em crema i només vol ser un dibuix. Deixa’m creure només una estoneta, petita historia que sóc poeta, que sigui veritat, ja està per veure. I em diu boig la meva follia, quan cada mot que collia, m’omplia de goig, i no sóc versat, ni se escriure, aquesta és la veritat que costa de creure.
2 comentarios:
Prefiero participar de tu locura...
Como siempre, no se puede decir más claro!
Besos
Em diu boig
la meva bogeria,
només sóc un foll
de la poesia,
que m’atrau
amb la seva follia.
I em perdo en el garbuix
de les línees versades
que volen ser poema,
quan cada paraula em crema
i només vol ser un dibuix.
Deixa’m creure
només una estoneta,
petita historia que sóc poeta,
que sigui veritat, ja està per veure.
I em diu boig la meva follia,
quan cada mot que collia,
m’omplia de goig,
i no sóc versat,
ni se escriure,
aquesta és la veritat
que costa de creure.
Publicar un comentario